els darrers dies d' "Ombres i fils"...fins el 31.
dimecres, 26 de desembre del 2018
dimecres, 5 de desembre del 2018
dijous, 8 de novembre del 2018
dimarts, 25 de setembre del 2018
divendres, 7 de setembre del 2018
L'ESPAI DE DINS
Quan es tanca s'obre
i quan s'obre es plega.
És papiroflèxia
de llindars i de portes.
És l'espai que neix
quan em desplego:
dono la volta al blanc
i a la seva ombra.
Poema de la Ingrid van Gerven, membre del col.lectiu M-11-15, per a la instal.lació
que ens ocupa aquest mes a la finestra48
Quan es tanca s'obre
i quan s'obre es plega.
És papiroflèxia
de llindars i de portes.
És l'espai que neix
quan em desplego:
dono la volta al blanc
i a la seva ombra.
Poema de la Ingrid van Gerven, membre del col.lectiu M-11-15, per a la instal.lació
que ens ocupa aquest mes a la finestra48
dimecres, 5 de setembre del 2018
dissabte, 11 d’agost del 2018
A la sorra espera el meu vaixell
La barqueta de paper, de somnis,
de paper de somnis i d'ossos
prims. D'aquests que aguanten cops.
Porto la boca plena de dents cruixides.
La seva sorra fina ha fet una bola
de ciment al meu estómac.
Bola que m'enfonsa.
Voldria vomitar-la, extirpar-la
i marxar lleugera.
Però avui peso mil quilos.
No he tingut cor
per deixar els records.
No corria prou ràpidament
per esquivar l'esperança
dels que m'estimen.
Li dic vaixell
a la pell de la mar brava.
La tela prima del desig.
L'he fet pensant en un destí
que ara em gira l'esquena
i només veig
la gola negra que m'aspira.
Perquè sempre marxem de nit?
Jo vull un creuer.
Vull sis pisos de restaurants,
cinemes i menjadors
per protegir-me de les profunditats.
Vull salpar de dia, amb el moll ple de gent
per dir-me adéu i recordar-me
que això no és una fugida,
no és un exili.
Que vaig a casa meva.
Que en aquest món
hi ha casa meva.
"NAU-FRÀGILS", a la finestra48.
dimarts, 5 de juny del 2018
dimarts, 1 de maig del 2018
diumenge, 8 d’abril del 2018
dijous, 1 de març del 2018
divendres, 12 de gener del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)