Quan es tanca s'obre
i quan s'obre es plega.
És papiroflèxia
de llindars i de portes.
És l'espai que neix
quan em desplego:
dono la volta al blanc
i a la seva ombra.
Poema de la Ingrid van Gerven, membre del col.lectiu M-11-15, per a la instal.lació
que ens ocupa aquest mes a la finestra48
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada