dissabte, 11 d’agost del 2018


A la sorra espera el meu vaixell

La barqueta de paper, de somnis,

de paper de somnis i d'ossos

prims. D'aquests que aguanten cops.



Porto la boca plena de dents cruixides.

La seva sorra fina ha fet una bola

de ciment al meu estómac.

Bola que m'enfonsa.

Voldria vomitar-la, extirpar-la

i marxar lleugera.



Però avui peso mil quilos.

No he tingut cor

per deixar els records.

No corria prou ràpidament

per esquivar l'esperança

dels que m'estimen.



Li dic vaixell

a la pell de la mar brava.

La tela prima del desig.

L'he fet pensant en un destí

que ara em gira l'esquena

i només veig

la gola negra que m'aspira.



Perquè sempre marxem de nit?



Jo vull un creuer.

Vull sis pisos de restaurants,

cinemes i menjadors

per protegir-me de les profunditats.

Vull salpar de dia, amb el moll ple de gent

per dir-me adéu i recordar-me

que això no és una fugida,

no és un exili.

Que vaig a casa meva.

Que en aquest món

hi ha casa meva.

Aquest poema l'ha escrit la INGRID VAN GERDEN, arran de l'exposició de la NÚRIA ROSSELL,
"NAU-FRÀGILS", a la  finestra48.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada